Motivació per l'aprenentatge

La motivació és allò que ens empeny a fer alguna cosa; allò que ens mou a fer unes coses i no unes altres. Normalment fem les coses perquè ens agrada fer-les o perquè algú ens demana que les fem. És un fenomen indispensable per l'aprenentatge perquè modifica variables com l'atenció, la concentració, la persistència i la tolerància a la frustració.

Quan estem motivats, la tasca que ens proposen forma part de les nostres prioritats en aquell moment, mentre que quan estem desmotivat, les nostres prioritats no són les que s'esperen i probablement, si poguéssim escollir, faríem una altra activitat.

Per tant, motivar consisteix en canviar els interessos i les prioritats d'una persona i fer que s'interessi per coses que abans no li despertaven cap tipus d'interès.

La motivació a fer una acció fa referència al tipus de metes o objectius formulats, de manera que existeixen quatre tipus de metes que podem definir la nostra motivació, que poden donar-se alhora i que s'agrupen en dues categories:

  • Metes d'aprenentatge (motivació intrínseca): relacionades amb la tasca i relacionades amb el propi jo.
  • Metes d'execució (motivació extrínseca): relacionades amb la valoració social i amb les recompenses externes.

La motivació intrínseca doncs, ens impulsa a fer coses per nosaltres mateixos, pel plaer que ens comporta fer-les, mentre que la motivació extrínseca fa referència als elements externs que ens impulsen a realitzar una determinada tasca.

Un alumne pot tenir problemes de motivació quan no hi ha una bona fusió entre les forces internes i externes, sinó una tensió negativa, on la motivació intrínseca domina a l'extrínseca.

Per tant, la motivació acadèmica està molt relacionada amb el rendiment acadèmic, de manera que l'alumnat amb baixa motivació tendirà a uns resultats acadèmics baixos. De la mateixa manera, si la motivació acadèmica és alta, l'alumnat persisteix més en les tasques i és més probable que assoleixi els seus objectius.